Ɗemngal Afade
Ɗemngal Afade
Subclass of | Afroasiatic |
---|---|
Lesdi | Kamerun, Naajeeriya |
Indigenous to | Far North, North, South, Diiwal Borno, Federal Capital Territory (Nigeria) |
Ethnologue language status | 6b Threatened |
Afade (Afaɗə) ko ɗemngal Afro-Asiatic ngal wolwi e fuunaange lesdi Naajeeriya e woyla hirnaange lesdi Kamerun.
Fedde nde[taƴto | taƴto ɗaɗi wiki]
Afade woni goomu nder geec Biu-Mandara nder lenyol ɗemɗe Afro-Asiyaaji.
Ɗum hawti e ɗemɗe Kameruunaaje Mpade, Maslam, Malgbe, Mser, e Lagwan.
Fonooloji[taƴto | taƴto ɗaɗi wiki]
Labial | Dental | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Labial-velar | Glottal | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nasal | m | n | ||||||
Tenuis plosive | p | t | k | kp | ʔ | |||
Voiced plosive | b | d | ɟ | ɡ | ɡb | ʔ | ||
Ejective | pfʼ | t̪θʼ | cʼ | kʼ | ||||
Implosive | ɓ | ɗ | ||||||
Fricative | f | s ɬ | ʃ | h | ||||
Resonant | l r | j | w |
Afade ina woodi ko ɗuuɗal konsonanteeji, hawti e ejectives, implosives, e labial-velar stops. Ɗuum ko ko e /i u e ɤ o ɛ ɔ a ɑ/. /a/ ko yeeso, naa ko e nder.[1]
Firooji[taƴto | taƴto ɗaɗi wiki]
- P. Bouny. 1977. "Inventaire phonétique d'un parler Kotoko: le Mandagué de Mara," Etudes Phonologiques Tschadiennes. Jean-Pierre Caprile. Paris: SELAF. Peeje 59-77.
- ↑ Bouny, P. 1977. Inventaire phonetique d'un parler Kotoko: le Mandagué de Mara. In Caprile, Jean-Pierre (ed.), Etudes Phonologiques Tschadiennes, 59–77. Paris: Société d'Études linguistiques et anthropologiques de France.